Este és el primer article que John McWhirter va escriure per a la revista de l’ANLP britànica “Rapport”. El desenvolupament d’estos articles dóna una idea del rigor i profunditat del seu treball.
INTRODUCCIÓ
L’article en l’últim número de la revista “Rapport” escrit per Martin Roberts m’ha portat a compartir alguns dels meus avanços i inquietuds tant amb respecte al modelatge com amb la PNL més generalment. Estic plenament d’acord amb Martin quant als límits del mètode de modelar de la PNL i el perill que comporta les afirmacions exagerades. És molt important conéixer els límits de qualsevol aproximació. Conéixer els límits dirigix la nostra atenció a on es poden fer millores i on es requerixen nous desenrotllaments. Durant diversos anys he sigut prudent d’escriure sobre els meus avanços per a la seua publicació en Rapport. No volia caure en la trampa de fer afirmacions prematures i asseveracions sense fons. Ara després de diversos anys de comprovar-ho a fons i aplicar-ho amb èxit, estic segur de l’eficàcia i eficiència del meu treball aplicant una metodologia de modelar i dels resultats d’aplicar-la a la PNL. Espere que este i articles posteriors continuaran els debats saludables estimulats per l’article de Martin.
La meua experiència en l’educació secundària i la universitat van ser molt influents en el desenvolupaments de les meues idees inicials sobre els models i el modelar. En l’institut i en la universitat se’ns deia cada any que ens oblidàrem de l’ensenyança de l’any anterior ja que anàvem a aprendre un model millor, més recent i més precís en la física i en la química. Si m’haguera concernit per aprendre el model correcte esta haguera sigut una experiència molt frustrant, en comptes d’això va resultar alliberadora. Ser químic és ser constructor de models. L’aplicació d’estos models, no obstant, es veu com una cosa diferent. La seua aplicació és per als tècnics. Açò sempre m’ha semblant lamentable perquè un desenvolupador pràctic es beneficia en gran manera dels dos aspectes.
Al final del meu primer curs en la universitat ja havia decidit canviar de carrera per a fer psicologia. En la psicologia pareixia haver-hi un ampli elenc de models de què triar en comptes d’una sèrie de desenvolupaments successius. No obstant el resultat d’açò, al meu entendre era un desenrotllament minvat. Esta situació existix en qualsevol sistema que siga eclèctic i tancat al canvi.
De 1979 a 1989 vaig treballar en diversos projectes dels servicis socials que es concernien de desenvolupar sistemes de suport nous i més eficaços per a joves i famílies. Durant un període de deu anys vaig tindre una oportunitat d’experimentació i innovació en estos projectes de família, treballant amb models de teràpia familiar, models de treball en grup, educació social i la dinàmica de negociació entre les agències i projectes compartits. Vaig sentir parlar de la PNL per primera vegada en 1979. En aquell moment estava intentant integrar les diferents àrees que estava explorant. En comptes de reinventar la roda tenia sentit estudiar la PNL.
Les meues experiències de la formació formal en PNL van ser tant emocionants com decepcionants. L’emocionant venia de la formació en habilitats. La decepció va ser la falta d’una metodologia de modelatge. Com a cuiner, vull aprofitar al màxim els ingredients, de manera que necessitava habilitats de cuinar i principis de cuinar no meres receptes.
Vaig tindre la bona fortuna de treballar amb un grup de clients i en contextos que diferien molt dels servicials clients de classe mitjana amb què practicava en els cursos de PNL. “Bona fortuna” perquè necessitava veritat entendre l’estructura necessària de les tècniques i habilitats de la PNL per a poder-les adaptar. Per exemple adaptar-les del marc de treball de despatx per a convertir-les en ferramentes aplicables per a treballar amb membres de colles urbanes en el propi carrer. Per tant em vaig vore obligat a modelar-les. Els límits del model d’estratègies es van fer ràpidament patents en els projectes compartits d’educació que vam fer en els que molt prompte vam ser més enllà de les estratègies simples de memòria i lletrejar, desenrotllant estratègies per a solucionar problemes i vinculant l’aprenentatge amb la identitat. Per mitjà de la gran varietat d’àrees d’aplicació, vaig deprendre a tindre un gran respecte tant pels beneficis de la PNL com per les seues limitacions.
Com ignorava la metodologia que s’utilitzava per a desenrotllar la PNL, vaig establir la meua pròpia, anomenant-la Developmental Behavioural Modelling ® (Modelat Conductual Desenvolupatiu) o DBM® . Amb açò pretenia omplir el buit fins a deprendre la “autèntica”. A efectes d’aprendre la “autèntica” vaig quedar amb Richard Bandler en formar-me amb el. En 1990, Richard em va demanar que treballara per a ell com a formador a Suïssa i em va certificar com Trainer en PNL. Em va certificar com a Màster Trainer més endavant en eixe mateix any en EUA. En 1993, Martin Roberts i jo vam portar a Richard a fer cursos a Anglaterra. Per a aquell llavors ja m’havia adonat cuenta que si existia una metodologia més formal de modelatge en la PNL esta no estava formalment disponible.Tenia les mateixes ganes de sempre de perseguir la precisió i l’efectivitat en la teràpia i canvi, així que l’única solució era de comprometre’m més amb la meua pròpia aproximació de comencament, el DBM® . Açò significava que havia agafat un camí diferent del què va triar Richard.Em complau que Paul McKenna i ell es van conéixer en el nostre curs i hem treballat amb èxit des de llavors. Des de 1993 vinc aplicant la meua metodologia DBM® a la PNL.
EL VALOR DE LA PNL
Per a mi, la gran aportació de la PNL ha sigut la de fer més explícit COM fer el que funciona. Els llibres inicials emfatitzaven el modelar però quin tipus de modelar? Robert Dilts és un excel·lent exemple d’un modelador tipus PNL. És la font creativa de molts models pioners sobre la PNL. En el seu últim llibre “Modelar amb la PNL” diu: El modelat de la conducta implica observar i fer mapes dels processos d’èxit que subjauen una actuació reeixida d’algun tipus. És el procés de prendre un esdeveniment (o sèrie d’esdeveniments) complex i desglosarlo o esmicolar-los en trossos prou xicotets com per a poder-lorecapitular d’alguna manera. El propòsit de modelar la conducta és el de crear un mapa pragmàtic o “model” d’eixa conducta que puga ser utilitzada per a reproduir o simular algun aspecte de la dita actuació per part de qualsevol persona que se senta motivada per a fer-ho. La meta del procés de modelar la conducta és la d’identificar els elements essencials de pensament i acció requerits per a produir la resposta o desenllaç desitjats. Un “model” d’un comportament determinat, en comptes de produir dades purament correlatives o estadístiques, ha de proporcionar una descripció del que és necessari per a aconseguir de fet un resultat semblant.
És útil notar la seqüència ací descrita. Primer l’esmicolar, després el fer un mapa i finalment el reproduir. També és útil notar que la motivació se separa del model de comportament; i com tornar a ajuntar les peces (tornar a ajuntar a “Xanca Panco”[l’ou parlant de “Alicia en el País de les Meravelles”]) no està clar.
MODELS I MODELATGE
Bandler i Grinder diuen el següent sobre els models:
No hi ha dos sers humans que tinguen les mateixes experiències. El model que creem per a guiar-nos pel món està basat en part en les nostres experiències. Cada u de nosaltres pot, llavors, crear un model diferent del món que compartim i, per tant, arribar a viure en una realitat quelcom diferent…
…Volem indicar dos temes ací. Primer, que hi ha una diferència necessària entre el món i qualsevol model o representació determinada del món. Segon, els models del món que cada un crega seran ells mateixos també diferents.Hi ha una varietat de maneres en què açò pot ser demostrat.”
A partir d’ací, podem identificar tres elements en els models subjectius: el producte: – el model en si, el procés: – els processos de modelatge subjectiu, i els principis: – els principis de modelatge que operen.
En “De Sapos a Príncipes”, Bandler i Grinder aclarixen el modelar i el seu propi fer com a modeladors
Ens vam anomenar modeladors. El que fem en essència és prestar molt poca atenció al que la gent diu que fa i molta atenció al que fa. A continuació vam construir un model del que fa. No som psicòlegs. Tampoc som teòlegs o teòrics. No tenim la més mínima idea sobre la naturalesa “real” de les coses, i cap interés especial pel que és “veritat”. La funció del modelat és arribar a descripcions que siguen útils. De manera que si per un casual mencionem alguna cosa que el teu saps per un estudi científic o per l’estadística que no és precís, adonat que se t’està oferint un nivell diferent d’experiència ací. No vos estem oferint una cosa que siga veritat, només coses útils.
Sabem que el nostre modelar ha tingut èxit quan podem sistemàticament aconseguir el mateix desenllaç conductual que la persona a qui hem modelat. I quan podem ensenyar a un tercer a aconseguir els mateixos desenllaços de forma sistemàtica, açò constituïx una prova encara més fort.”
Una vegada més, podem identificar els tres elements amb relació al modelador: el producte- el model creat, el procés- els processos formals (o informals) de modelatge, i els principis- els principis de modelatge que operen. Estos últims poden ser diferents als que hi ha en els models.
REPLICAR CONDUCTA REEIXIDA- PRODUCTE I PROCÉS
Per descomptat que hi ha una gran diferència entre un producte i la manera en què eixe producte es produïx. Així que, per exemple, conéixer els patrons de llenguatge de Milton Erickson, el producte, no dóna cap comprensió de com els va produir, el procés, ni per què ho va fer , els principis que utilitzava. Tampoc explica la relació que hi ha entre estos tres. Quina experiència vital té que li permet recordar o calcular una intervenció que tinga altes probabilitats d’èxit?
Sovint pensem que quan hem completat el nostre estudi d’un ho sabemtot sobre dos perquè ‘dos’ són ‘un més un’. Ens oblidem que encara ens queda per fer l’estudi de ‘més’.
A. S. Eddington
El que està involucrat ací no és únicament qüestió d’habilitats diferents amb experiència vital que les recolza. El patró de llenguatge d’Erickson és tecnologia, la seua aproximació és metodologia. Els dos són útils però disposar d’una tecnologia no afig a la nostra comprensió de com i per què feia el que feia. És molt important entendre açò límits en l’àmbit del mètode de modelatge de la PNL. Si no som conscients no estem en posició per a desenvolupar. Tots els sistemes tancats donen com resultat una carència de desenrotllament autocrític i acaben tornant-se obsolets a la llum de nous avanços. Una altra conseqüència és un augment en els mites i errors. Una gran inspiració per a mi va ser observar i escoltar a Richard Bandler portar a terme treballs de canvi quan estava fent el que ell anomenava “Teràpia de Torpede” (“Torpede Therapy”). Açò era el que jo havia esperat de la PNL- un exemple de modelatge i remodelat dinàmic que verdaderament trobava el client en el seu model- !ni una tècnica a la vista! (veja’s el seu llibre “Magia en Acción” per a alguns exemples).
Va ser amb esta inspiració i un desig de reproduir o “replicar” este modelar amb èxit que jo vaig perseguir l’aplicació i desenrotllament continu del Developmental Behavioural Modelling ®.
EL VALOR DEL DBM®
“Saber com criticar és bo, saber com crear és millor”
H. Poincaré
Tots som modeladors de forma naturalística. Tots hem construït els nostres models i la nostra pròpia manera de construir-los. I si sabérem més sobre estos models i com els construïmi desenrotllàrem maneres noves i més efectives de canviar-los? Açò implicaria producte, procés i principi. Açò ha perseguit el DBM® .
Els models poden ser limitadorescom enriquidors potenciadors. Els models haurien de ser el resultat de comprendre i no el començament. La PNL amb massa freqüència ens implica en l’ús dels models en comptes de construir una comprensió. Richard Bandler deia sovint que la PNL és 95% arreplegada d’informació i 5% treball de canvi. Massa vegades és el contrari el que es practica, amb pressa per utilitzar una tècnica.
El DBM® seguix la posició filosòfica del constructivisme – tots construïm models subjectius del món Açò té dos àrees d’interés immediat per a mi. Primer quan eficaços són els nostres models? I segon, com els construïmi canviem? Com demanem informació és un aspecte central d’açò. Açò és, com construïm un model únic per a cada client únic. Açò és semblant al que Milton Erickson afirmava fer. En el seu cas afirmava construir una teoria per a cada client.
EL DBM® és una integració practica d’una metodologia formal de modelatge i aplicació pràctica i està dissenyat per a funcionar amb la conducta quotidiana. Formalment, és una integració de tecnologia conductual, molt d’ella basat en les habilitats nuclears de la PNL (procediments), una metodologia holística de modelatge (processos) i una epistemologia (principis) basada en el treball de Gregory Bateson.
El model bàsic d’avaluació en DBM® avalua qualsevol model quant a la seua Eficàcia, Eficiència i Elegància.
Usem una ferramenta denominada Planilla Vital per a identificar nivells de processament i àrees d’experiència vital.
L’experiència vital és un element central i resulta crucial incloure’l en qualsevol aproximació de modelatge.
La falta d’inclusió d’açò en la PNL justifica les preocupacions de Martin Roberts en el seu últim article.
També vaig estendre l’àmbit d’estudi del nivell del “QUÈ” que vam trobar
en la PNL, als processos (com) i principis (per què) involucrats.
La Planilla Epistemològica és una ferramenta del modelatge per a identificar el nivell apropiat a investigar.
En cada u dels nivells hi ha els què, com i per què més detallats.
Esta és una aproximació fractal al modelatge.
|
Epistemologia |
Perquè |
Per què funcionen els principis |
|
Principis |
Com |
Com estan seqüenciats els principis |
|
Perquè |
Que |
Quins principis estan involucrats |
|
Metodologia |
Perquè |
Per què els processos funcionen en l’orde en què funcionen |
|
Processos |
Com |
Com estan seqüenciats els processos |
|
Com |
Que |
Quins processos estan operant |
|
Tecnologia |
Perquè |
Perquè en un orde determinat- model de canvi de la PNL |
|
Procediments |
Com |
Com fer-ho-enfocament principal de la formació de la PNL |
|
Què |
Que |
Què fer que funciona |
REMODELAR LA PNL: NIVELLS DE MODELATGE
És important tindre distincions detallats per a modelar amb precisió. Açò inclou el propi acte de modelar.
En DBM® identifiquem un nombre de nivells del modelar. Tots ells són útils.
NIVELL
1. Anomenar
Els noms són irresistibles. Identificar quelcom sovint comença anomenant-lo.
També pot ser una trampa ja que el nom no és la cosa.
El resultat pot ser la il·lusió de comprensió.
2. Llistar.
Col·leccionar o arreplegar les coses, agrupar-les
3. Classificar.
Relacionar la llista.
Este és un resultat molt popular de revisar o comprovar una cosa com és el cas del quocient d’intel·ligència o els tests de personalitat.
Una altra vegada dóna la il·lusió de comprendre.
4. Seqüenciar.
Seguir la pista dels canvis en el transcurs del temps.
Estendre a les qualitats dinàmiques.
5. Mostrejar (mapejar): Formalitzar una seqüència.
Útil per a proporcionar una representació simultània però a costa de reduir la dinàmica temporal.
6. Processar: Identificar el funcionament clau de la seqüència.
7. Replicar: Copiar seqüències determinades.
8. Patronejar: Identificar un mapa comú a través de diversos exemples.
9. Modelar: Replicar producte, procés i principi.
10. Recursionar: Anar més enllà aplicant el model a si mateix
11. Modelar el modelar: Identificar el producte, procés i principi del modelar.
La PNL perseguix “replicar” (o reproduir) la conducta reeixida (nivell 7).
El model d’estratègies recolza açò fent un mapa de la seqüència de sentits utilitzada en una habilitat (nivell 5).
Si seguim el consell de Bandler i Grinder d’entendre el model del client- l’estructura de l’experiència subjectiva- i concentrar-nos en el que està fent, açò seria el nivell 4.
Si volem fer un model operatiu açò seria nivell 9.
En el DBM®, també ens interessa com el client construïx i canvia el seu model del món- el processament i “patronatge” de l’experiència subjectiva (nivells 10 i 11).
Açò requerix modelar què, com i perquè el modelar funciona, i el funcionament i operació del modelar.
Estes són tasques que estan més enllà de l’àmbit del mètode de la PNL.
La PNL perseguix modelar com funcionen les coses.
El DBM® perseguix modelar no sols com funcionen les coses sinó com fer-les funcionar.
MODELS- MITES- METÀFORES- ERRORS
Una de les primeres coses a identificar amb un client o amb un model formal és què exactament és el model, separat de qualsevol error, mite o metàfora involucrats.
En un arbust vell és bo llevar la fullaraca, tallar la llenya morta i moribunda per a poder identificar lo sa.
Amb esta idea en ment, començaré identificant una quantitat de mites i errors que han crescut dins de la PNL amb el pas dels anys.
És difícil millorar la PNL quan és una col·lecció de trossos dispars que provenen d’una varietat d’altres models, que es confon més encara per nombrosos errors i afirmacions no recolzades.
Una vegada extirpats estos, començarem, en la segona part, amb la tasca central de remodelar la PNL.
Baix hi ha alguns exemples de mites i errors que he identificat en la PNL al llarg dels últims deu anys.
Potser sigues conscient d’algun d’ells; potser estigues compromés amb algun.
La meua preocupació en este punt és menys pel detall (encara que en altres moments em concernix molt el detall) que per la falta d’inclusió en molts cursos de PNL d’habilitats d’autoreflexió crítica i pràctica de l’actitud de curiositat i descobriment.
Vaig a explicar un número dels mites i deixaré a tu practicar amb la resta del que estic predicant- exploració positiva per mitjà d’un qüestionar saludable.
He inclòs vint-i-un mites com a metàfora de la majoria d’edat.
Idealment una maduració de creença i comprensió on les il·lusions i simplificacions de la infància es transcendixen.
Perfilaré els altres en futures entregues.
MITES I ERRORS EN LA PNL
1. El 93% de la comunicació és no verbal
2. Els esquimals tenen 70 paraules per a la neu.
3. El llenguatge sempre és literal.
4. Les creences són difícils de canviar.
5. “Perquè” no hauria d’utilitzar-se.
6. “Intentar” no hauria d’utilitzar-se.
7. La flexibilitat i la varietat són el mateix
8. Excel·lència i “excel·lir” són el mateix
9. Gestalt: El tot és major que la suma de les parts.
10. Revisió ecològica de la PNL
11. La PNL està centrada en el client
12. La PNL és holística
13. En la PNL no hi ha separació entre cos i ment
14. Existixen “parts” personals
15. Les creences i la identitat són nivells neurològics
16. El cervell és el mateix que la ment
17. El mètode de modelatge és una metodologia
18. Tenim filtres perceptius
19. L’agudesa sensorial té tot que vore amb canals sensorials nets
20. La PNL és sistèmica
21. El pensament en sistemes és el mateix que pensar sistèmicament
[S’han seleccionat alguns d’estos punts]
1. El 93% de la comunicació és no verbal
Este és un amb què mai vaig estar còmode. Si fóra veritat llavors hauria de ser fàcil comunicar el significat d’això amb el 93% sense utilitzar eixe miserable 7% de comunicació verbal. !Prova-ho!
Sentir que no és correcte i saber perquè són coses molt diferents.
El meu amic i company de treball Chris Norris, va poder ajudar-me quan va assistir a un curs de Màster Practitioner Avançat que vaig fer fa uns quants anys. Ell coneixia el nom de la font: Mehrabian.
Mehrabian (1971) va escriure un llibre molt interessant sobre com comuniquem i percebem els sentiments.
En la pàgina 77 fa una generalització a partir de les seues dades quant als gustos als sentiments més generalment:
Generalitzant, podem dir que la conducta implícita de les persones té més pes que les seues paraules a l’hora de comunicar sentiments o actituds a altres.
Així que hem tornat a formular l’equació per a qualsevol sentiment
Sentiment total=7% sentiment verbal + 38% sentiment vocal + 55% sentiment facial.
Més endavant (pàgina79) aconsella cautela:
De pas, hauríem de tindre cura de notar que estes asseveracions sobre l’aportació desproporcionada de les pistes (o claus) implícites relatiu a les verbals està restringida als sentiments (plaer, excitació, domini) i gust- disgust.
Evidentment les expressions implícites no sempre són més importants que les paraules.
De fet, les pistes (o claus) implícites no són eficaços per a comunicar la major part dels referents denotats per les paraules (per exemple: “Et voré demà a la vesprada a les 2:00”, “portava el meu nou vestit de pellde bresquilla ahir”, o “x+y=z”)
Hi ha tres punts d’interés ací.
El primer és evidentment que quan els percentatges citats s’apliquen a tota la comunicació i no sols a com percebem com caiem a la gent, s’està cometent un error molt gran.
El segon és que els detalls amb freqüència es passen de vocal i facial als moviments no verbals.
El tercer és l’ús d’estos percentatges per a vendre formació en habilitats de comunicació no verbal.
Esta és una pràctica de vendes deshonesta es faça a posta o no.
2. Els esquimals tenen 70 paraules per a la neu.
En la pàgina 15 de “Sapos a príncipes», Bandler i Grinder afirmen que els “esquimals tenen 70 paraules per a la neu”.
Pullum explora este mite en el seu llibre “La Gran Estafa del Vocabulari dels Esquimals”.
Cita el treball de l’antropòloga Laura Martin de la Universitat Estatal de Cleveland qui va passar part del seu temps d’investigació e els anys 80 intentant matar el mite constantment canviant i autoregenerador de la terminologia esquimal de la neu.
Ella va seguir la pista del mite al seu origen en la introducció al “Llibre de Mà de Referència dels Indis de Nord Amèrica” (1911) de Franz Boes.
I tot el que diu Boes allí, en el context d’uns comentaris de baix nivell i una cosa mal explicats sobre els termes independents contrastats amb els termes derivats per a referir-se a les coses en diferents idiomes, és que de la mateixa manera que l’anglés empra arrels distintes per a una varietat de formes d’aigua (liquid, lake, river, brook, raeet, dew, wave, foam- líquid, llac, riu, rierol, pluja, rosada, onada, espuma) que poden haver sigut formades per mitjà de la morfologia derivacional a partir d’una sola arrel que significara “aigua” en un altre idioma, de la mateixa manera l’idioma esquimal utilitza les arrels aparentment distintes “aput”: neu en el sòl, “gana”: neu que cau, “piqsirpoq”: neu portada pel vent i “qimuqsup”: lloc rufagós.
El que vol assenyalar Boes és, senzillament, l’anglés (i el castellà) denota estes coses utilitzant l’arrel “neu” però les coses hagueren pogut ser diferents, a igual que les paraules per a denotar llac, riu etc. hagueren pogut formar-se de forma derivacional o perifràstica de l’arrel “aigua”.
No sigues covard com jo. Posa’t dret i digues al ponent el següent: El Diccionari de l’Idioma Esquimal de Groenlàndia Occidental de C. W. Shultz-Lorentezen dóna només dos arrels possiblement rellevants: “qanik” que significa “neu en l’aire” i “aput” que significa “neu en el sòl”. Després afig que t’interessaria saber si el ponent sap d’alguna més” (p. 167)
9. Gestalt: El Tot és més que la Suma de les Parts
Este és un que pot ocasionar connotacions tan enganyoses com “com més gran millor”.
En el meu treball amb colles urbanes, equips disfuncionals i organitzacions es fa palés que el contrari és el cas- el tot és menys que la suma de les parts.
Sent un poc de vergonya al pensar quant de temps vaig tardar a dilucidar açò (no obstant això, alguna cosa em consola el fet que ningú que haja trobat s’havia adonat fins que jo li ho contara).
La conclusió precisa és que el tot és diferent que la suma de les parts.
Com a modelador a mi també m’interessa el que fan les persones, especialment si estan perpetrant models no precisos.
La meua preocupació per un possible camp de modelatge és la falta d’investigació i modelatge exacte i precís.
És un nivell d’error creure que l’emperador porta robes esplèndides si no has vist l’emperador; és un altre molt distint després d’haver-ho pogut vore.
10. Revisió Ecològica de la PNL
La pregunta al final de les tècniques no és una prova ecològica sinó de la congruència del client amb els canvis. És una comprovació de “afecte”.
Per si sol mai podria ser una prova de “efecte”: quins serien els resultats en el client com a sistema sencer.
És una cosa útil de fer però és perillosament enganyós donar-li un títol més gran del precís.
18. Filtres Perceptius
S’assevera amb freqüència en la PNL que tenim Filtres Perceptius.
Estos tenen la missió o són responsables de filtrar la informació entrant sobre el món.
Com a descripció metafòrica açò és interessant; com a descripció de procés és exactament el contrari del que ocorre.
El nostre sistema nerviós funciona sobre llindars i notícies d’una diferència.
Aprenem a sensibilitzar-nos a certs estímuls i d’esta manera seleccionem activament el que deixem passar- l’invers exacte d’un filtre la resposta activa del qual és la de retindre les coses.
Què podria retindre una percepció i què passa amb el fem acumulada en el filtre?
[Hi ha un segon article, disponible en castellà Remodelar la PNL. Parte 2: Remodelar el Lenguaje ]
Referències
Bandler, Richard y Grinder, John, La estructura de la magia vol.1, Cuatro Vientos editorial 1980.
Bandler, Richard y Grinder, John, De sapos a príncipes, Cuatro Vientos editorial 1982.
Bandler, Richard, La magia en acción, Editorial Sirio
Dilts, Robert, Cómo cambiar creencias con PNL, Editorial Sirio
Dilts, Robert, Modelling with NLP, Meta Publications 1978
Hall, Edward T. , Beyond Culture, Doubleday 1976
Mehrabian, Silent Messages, Implicit Communication of Emotions and Attitude Second Edition 1971, 1981
Pullum, Geoffrey K, The Great Eskimo Vocabulary Hoax, The University of Chicago Press 1991
DBM® és una marca registrada
Perfil personal
John es el creador de DBM® i del Systemic Counselling and Consultancy.
Va assistir i va formar per a Richard Bandler a Europa, Austràlia i els EUA entre 1990-93. Va ser certificat com a Màster Trainer en PNL en 1990. Amb freqüència presenta els seus desenvolupaments en les conferències ANLP. És el director de formació de Sensory Systems Training.
Copyright 1998 John McWhirter.
Traducció feta del castellà, realitzada per Tim Ingarfield
