En creixement personal i desenvolupament professional es parla molt de la utilitat i importància de ser “positiu”. La literatura i els cursos són moltíssims.

Un dels exemples clàssics que es posen és el de trobar aparcament. Algunes persones diuen: “Si visualitzes un buit per al teu cotxe aniràs i ho trobaràs”.

Ara bé, quan pregunte a aqueixes persones que són “positives” i són eficaces trobant aparcament, sobre com gestionen la seua percepció sensorial, és a dir com miren el seu entorn, es comença a aclarir el que fan inconscientment.

No solament és que es visualitzen aparcant, és que, sobretot, el que fan és estar molt atentes al que ocorre a la seu voltant: Morros de cotxe que ixen, gent amb claus de cotxe en la mà, intermitents per a eixir, gent que fica/trau objectes del maleter, etc.

Ser “positiu” no té a veure amb res màgic. Està relacionat amb com s’orienta el pensament i l’acció.

Per a poder percebre tot açò deuen haver desenvolupat habilitats de percepció visual tals com a visió perifèrica o visió en profunditat. Una persona que mira en profunditat a 300 metres té més possibilitats de veure les pistes anteriors que algú que solament escaneja a 20 metres.

Quan comence a plantejar aquestes qüestions de percepció, les persones que són hàbils trobant aparcament, s’adonen de la quantitat d’operacions mentals i de percepció que fan sense adonar-se.

Perquè si portem el raonament “solament és necessari visualitzar aparcar” al límit, açò significaria que, per exemple si 10,000 conductors “visualitzaren” aparcar el seu cotxe en la plaça de l’Ajuntament de València, podrien aparcar, quan solament caben uns 500? És impossible. Para açò s’haurien d’apilar desenes de cotxes!

PERQUÈ L’ÈMFASI EN SER “POSITIU”?

En la meua experiència com psicoterapeuta i formador des de fa més de 20 anys, entenc aqueix èmfasi en allò positiu. Amb molta freqüència en el meu treball m’he trobat a moltes persones que saben el que NO volen i en canvi no saben el que SÍ volen. Quan algú pensa/sent regularment al llarg del dia: “no vull enfonsar-me” o alguna cosa semblant, per a processar aqueix tipus de pensament, necessàriament cal pensar/sentir “enfonsar-se” i, depenent de l’estructura mental de la persona, és molt probable que s’enfonse.

Des de fa dècades s’ha comprovat que les negacions no solen funcionar bé: “No done la talla”, “No vull que em critiquen” solen induir a aconseguir el que NO vols. Encara que hi ha altres formes més subtils englobades en el fenomen anomenat profecia autocomplida: “Tinc por d’explicar-me malament”, “M’aniré a casa pensant en els disgustos del dia”. Si crec que açò és així, tindré la tendència a projectar-ho com si fóra real, la qual cosa contribuirà a fer-ho real, de manera que serà més probable que senta més por al parlar i acabe amargant-me la nit quan arribe a casa.

Algunes disciplines proposen que únicament cal canviar les frases en “positiu” i ja està. En alguns casos sí que pot funcionar, però en general la cosa no és tan senzilla. Cal tenir certes evidències que aqueix tipus de frases funciona per a aqueix individu i activen actituds adequades, cosa que fem en el modelatge conductual. Aqueixes frases unes vegades funcionen i unes altres no, depenent de l’estructura mental de la persona: el tipus de creences de fons, l’ecologia mental, la seua disciplina aplicant el canvi proposat, per posar uns pocs exemples.

VARIETAT DE MANERES DE SER “NEGATIU”

Un cas molt il·lustratiu que va explicar John McWhirter, el creador del DBM®, em va impactar en gran manera. Una senyora estava en una festa passant-s’ho fenomenal. Portava hores de diversió i quan li quedava poc per a anar-se es va prendre un cafè i se li va vessar amb tan mala fortuna que li va tacar la brusa. I va exclamar: “Quin fàstic de festa!”. Mentalment va tacar tota la festa de cafè. No va pensar: “Quina llàstima que no haja pogut gaudir aquest últim moment de la festa, encara que la resta ha sigut formidable”. Aqueix era un hàbit que tenia, quan una part li eixia malament, llavors tot estava mal encara que no era conscient d’açò.

Un exemple d’empresa. Hi ha professionals que planifiquen alguna cosa i si hi ha un àrea que no es va planificar adequadament, la seua conclusió és que tot està mal planificat, en lloc d’identificar, com era l’àrea mal planificada i com planificar-la bé i comprovar si la nova planificació encaixa en el conjunt. Aquesta manera de funcionar mentalment, té a veure més amb on i com enfoques l’atenció i no tant en el que ocorre en el món.

Per a plantejar-ho en termes d’hàbits mentals, hi ha persones que tenen la tendència a escanejar el “negatiu” i en canvi el “positiu” no. Cosa que he comprovat amb freqüència dins i fora del meu treball.

COM CANVIAR ALGUNS HÀBITS MENTALS I SER “POSITIU”

Ara bé, un altre assumpte important és com fer canviar aqueix enfocament negatiu.

Fa uns anys estava impartint formació a personal d’una ONG que estava en el carrer per a fer afiliats. Treballaven als matins de 10 a 2 i, alguns, cap a les 11 no havien fet cap soci i pensaven “Quin mal dia avui”. Encara que açò ens pot semblar natural, hi ha un problema de pensament. Per a ser exactes haurien de pensar: “Fins ara, a les 11, no he fet cap soci”. Les persones que canviaven reiteradament la vella manera de pensar per la nova van deixar de contaminar “negativament” les tres hores restants i en tenir-les “netes” es van centrar eficaçment en el seu treball.

A voltes hi ha assumptes de fons, idees que no funcionen. M’he trobat amb persones que, en en el seu fur intern pensen: “Solament cal atendre al que funciona malament”. Ara bé, quan els pregunte per a què atenen només al que funciona malament, després de meditar-ho responen alguna cosa així com: “Per a solucionar-ho”. I arriben a adonar-se que en realitat no es dediquen a superar-ho, sinó solament a identificar-ho i, llavors, quan pensen en possibilitats de superar-ho, sol ser més fàcil que s’involucren a pensar i solucionar els seus problemes.

En altres ocasions, has de tenir les competències adequades. El cas del pilot d’aviació que comentava en açò un altre article és un bon exemple.

També hi ha persones que pensen que solament es necessiten eines per a canviar. A més cal saber-les utilitzar. Llig aquest altre article Solament necessitem ferramentes per a desenvolupar-nos? per a entendre subtileses de la nostra manera de pensar i com pot ajudar-te a avançar.

Com veuràs, els beneficis de la capacitació desenvolupativa, van molt més allà dels enfocaments “màgics” i ens ajuden a saber què ens limita i poder-ho solucionar d’una forma més eficaç i precisa, la qual cosa ens facilita potenciar la nostra carrera professional i incrementar la nostra satisfacció.

Si vols experienciar per tu mateix com et poden ajudar els models DBM®, i vols formar-te en grup, entra en Activitats per a participar en alguns dels nostres tallers i formacions.

Si el que busques és ajuda individual, entra en ajuda individualitzada. Treballe presencialment a València i també per videoconferència i telèfon. Et puc orientar personalment telefonant al 695 015 569.

Et pareix útil/interessant aquest article? Comporteix-lo en internet.