Hi ha un experiment que il·lustra molt bé el pes desconegut de les paraules. Dirigit per la científica conductual Ellen Langer es plantejava saber la influència amb l’ús de la conjunció “perquè”.
Es va demanar a una persona que s’acostara a una cua d’una fotocopiadora i li demanara a l’última de la cua: “Perdone tinc cinc pàgines que imprimir. Puc usar la fotocopiadora?” Davant aquesta sol·licitud de saltar-se la cua, el 60% de les persones permetien que una desconeguda es col·locara davant.
Quan usava la fórmula “Puc usar la fotocopiadora? Perquè arribe tard a una reunió” quasi totes van accedir, el 94%.
De les habilitats dures a les suaus
Les habilitats dures són aquelles que tenen a veure amb el coneixement tècnic. Un arquitecte quan acaba la carrera té coneixements de com fer càlculs de resistència, el tipus de material necessari, etc.
El que no necessàriament té són capacitats suaus o blanes: com treballar en equip o ser organitzat. Més exemples d’aquestes capacitats són:
- Creativitat. Eixir-se de les idees trillades i pensar en solucions imaginatives i útils.
- Ganes de millorar contínuament. Aprendre constantment diferents habilitats o explorar nous camins.
- Adaptació al canvi. Saber transitar d’un departament a un altre o saber adequar-se a una nova funció.
- Planificació. Saber seqüenciar les tasques, prioritzar treballs o fer front als imprevistos.
Els estudis universitaris no inclouen aquest tipus d’habilitats blanes.
Amb aquest tipus de capacitats és més probable que els empleats/directius se senten realitzats o sàpien aconseguir els seus propis reptes i objectius.
D’altra banda els ocupadors cada vegada busquen més persones amb capacitats suaus perquè saben que rendiran més, seran més adaptables, etc. en un món tan canviant com l’actual.
Un assumpte clau: la comunicació
Entre les habilitats suaus destaca una àrea: la capacitat de comunicar-se amb altres persones.
Un entrenament en comunicació et pot aportar múltiples beneficis:
- Evitar malentesos.
- Ser precís en les paraules que uses.
- Aprendre a motivar a altres persones per tal que rendisquen més i estiguen satisfetes.
- Conéixer millor com parlar-li a altres interlocutors perquè t’atenguen.
Una de les aplicacions més importants en àrees de les aptituds blanes és la professional:
- Vendes.
- Funcionament d’equips.
- Màrqueting.
- Docència.
- Professions liberals (mèdics, arquitectes, enginyers, etc.).
Mira el que han aconseguit alguns professionals en aquest enllaç.
I també són molt útils per a altres àmbits:
- Parella. Com mantindre viva la relació de parella.
- Familiar. Com crear harmonia familiar.
- Amistats. Saber com estrényer relacions.
- Oci. Aprendre a gaudir del temps lliure.
- Estudis. Aprendre a concentrar-se, consolidar l’estudi i motivar-se.
Molts participants se sorprenen que un curs com el d’Habilitats puga ser útil per a una diversitat de perfils.
De fet en les meues formacions han hagut participants que venien només pel tema professional i han
acabat aplicant-lo al personal. I a l’inrevés.
Metges que han aprés a motivar als seus pacients a seguir dietes, informàtics que han aprés a detectar amb precisió quina era l’aplicació més apropiada per a un client, professors que han potenciat la seua capacitat pedagògica, parelles que han incrementant el seu enteniment i harmonia, opositors que han millorat la seua capacitat de concentració i estudi per a aprovar l’examen, particulars que han augmentat la plenitud vital i un llarguíssim etcètera.
En aqueixa competència parlaré de tres àrees:
- Parla perquè t’entenguen.
- Escolta per a entendre a l’altra persona.
- Aprén a parlar-te a tu mateix per a autoliderarte.
Parla per a que t’entenguen
Tu, com una altra molta gent, penses que tothom usa les paraules amb el mateix sentit. Per exemple, si Manuel busca “respecte” de la seua cap Maria, què significa? Què entén Manuel per respecte? I Maria? El més probable és que es referisquen a conductes diferents, tal volta Manuel vulga que li valoren explícitament el seu treball i Maria pense que amb un colpet en el muscle és suficient.
Et relacionaré alguns desficacis que tenen la majoria de persones sobre el llenguatge, que possiblement comparteixes:
- Les paraules, independentment del parlant, signifiquen el mateix.
- L’important és el que es diu. No és important el com es diu.
- El llenguatge no afecta a les emocions i conducta.
Les idees que et propose són innovadores i efectives:
- És probable que diferents individus connecten diferents significats amb les mateixa paraula.
- És important el que es diu i, especialment, com es diu (to de veu, ritme, etc.)
- El llenguatge que usa una persona l’afecta ella mateixa i a les altres.
Per això les paraules que s’usen per a comunicar no són neutres. Aprendre a saber quina influència tenen en les altres persones (i en una mateixa) és una habilitat fonamental de bon comunicador.
“L’important no és el que dius, sinó el que el teu interlocutor entén”
Un concepte clau per a millorar la comunicació és la retroalimentació (feedback en anglés). Quan algú parla a una altra persona què és el que entén el seu interlocutor? Li sap donar sentit? Ho valora important? Li impel·leix a fer alguna cosa? Com l’afecta emocionalment? De quina manera li influeix inconscientment?
Escolta per a entendre a l’altra persona
Quan era comercial d’informàtica em trobava amb freqüència possibles clients que em demanaven “ordinadors segurs”. Al principi jo els oferia el que per a mi eren “ordinadors segurs”. Fins que em vaig adonar que això era un error. La meua opinió sobre el que era un sistema informàtic segur havia de coincidir amb el que pensava amb el possible comprador? No.
Llavors vaig començar a fer noves preguntes: Què és per a vosté un ordinador segur? I l’amplitud de respostes que rebia era molt diversa. Per a unes era tindre una còpia de seguretat ràpida (en aquella època, era els anys 80, havien sistemes ràpids de còpia però molt cars i sistemes barats però molt lents), per a unes altres era tindre un servei de reparació de l’ordinador de 24-48 hores, per a altres era que l’ordinador tinguera un índex d’avaries mínim i unes altres donaven prioritat a marques conegudes que els donava seguretat.
Quan indagava coneixia exactament el que el meu interlocutor valorava i així em centrava en el que ell volia i jo podia oferir-li el que buscava en el fons, per tant, era més probable que em comprara i quedara satisfet. A més, en aquella època m’enfocava molt en ho buscava el futur client tècnicament. Però vaig començar a aprendre a identificar el que la persona valorava. Per a això vaig haver de canviar una idea de la qual partia “Sé, d’entrada, el que em volen dir” a una nova i útil: “Necessite comprovar què busquen en el fons (seguretat, comoditat, flexibilitat, etc.), ja que no ho diuen explícitament”.
Pensaràs, com a majoria, que escoltem bé, que sabem el que ens estan dient.
Trobar persones que sàpien escoltar, és bastant estrany. La majoria que saben escoltar és perquè s’han entrenat a entendre el sentit del que volen dir amb les paraules altres subjectes.
Estava impartint un curs on ensenyava a escoltar i un participant quan va acabar un exercici pensava que havia escoltat al seu interlocutor fins que el vaig ajudar a adonar-se de tres coses:
- Estava tirat cap avant amb la intenció de contestar, encara que no ho feia, ja que s’aguantava.
- Literalment es mossegava la llengua per a no contestar.
- Estava anticipant mentalment el que li anava a contestar, amb el que no estava escoltant el que li deia en aqueix moment el seu interlocutor i solament parava atenció des de la seua òptica, no des de la perspectiva de l’altra persona.
Fins que no li ho vaig fer notar no es va adonar que anava “al seu rotllo”.
Per a aprendre a escoltar és necessari un canvi d’actitud i entendre com funciona el llenguatge:
- És millor donar per descomptat que les teues paraules i les de l’altra persona NO signifiquen el mateix.
- És molt útil, preguntar què ha entés i com ho ha comprés l’interlocutor.
Això no és un coneixement intel·lectual. Es requereix un entrenament. Igual que un fuster necessita aprendre a usar els diferents tipus de serra, no s’aprén en un llibre.
A diferència del coneixement acadèmic, per a desenvolupar aquestes habilitats blanes és important gaudir d’un ensinistrament experiencial com el meu curs d’Habilitats.
Aprén a parlar-te a tu mateix per a autoliderar-te
Un dels aprenentatges més útils que fan els participants dels meus cursos és com es comuniquen amb si mateixos.
El fer-nos conscients de com ens parlem a nosaltres mateixos i l’impacte que té en les nostres emocions i pensaments, ens ajuda a entendre quin tipus de paraules usar, amb quins tons, etc. i així posar-nos en marxa per a aconseguir:
- Aprendre a motivar-se.
- Saber baixar de revolucions mentals.
- Estar en contacte amb si mateix.
- Deixar de queixar-se.
- Gaudir més de la vida i el treball.
També pots entendre com utilitzes el teu diàleg interior per a no fer el que se suposa que vols fer. I com canviar-ho per a fer el que vols fer.
Si vols experienciar per tu mateix com millorar la teua comunicació i altres aspectes; com millorar la teua autoorganització, incrementar el seu rendiment, satisfacció, etc. forma’t amb mi. El curs d’Habilitats de desenvolupament vital i professional amb models DBM® et pot ajudar a obrir una nova etapa en la teua vida. Demana la informació ara mateix ací.
