L’ésser humà sempre ha sigut conscient? Va començar a ser-ho en algun moment de la història?
Julian Jaynes, en el seu extraordinari llibre L’origen de la consciència en la ruptura de la ment bicameral, proposa una hipòtesi enterament nova, basada en l’estudi de textos, arqueologia, etc. dels últims 8.000 anys.
La seua conclusió és sorprenent: l’ésser humà conscient solament té uns 4.000 anys d’existència; els pobles antics de Mesopotàmia o el Perú, no eren conscients. De fet, afirma que les veus que sentien els profetes en l’Antic Testament eren el seu propi diàleg intern del qual no eren conscients.
Entre moltes idees, diu que amb el desenvolupament de la consciència, apareix la “Història”, és a dir el record del que ha ocorregut i una espacialització del temps: un abans, un ara i un després seqüencial. Afirma: “…el meu punt essencial és que la història és impossible sense la espacialització del temps que és característica de la consciència”.
Un llibre imprescindible per a qui vulga tindre una visió completament nova de la consciència.
Després d’anys d’estar esgotat, torna a estar disponible.
