Ser \u201cpositiu\u201d no t\u00e9 a veure amb res m\u00e0gic. Est\u00e0 relacionat amb com s’orienta el pensament i l’acci\u00f3.<\/strong><\/p><\/blockquote>\n Per a poder percebre tot a\u00e7\u00f2 deuen haver desenvolupat habilitats de percepci\u00f3 visual tals com a visi\u00f3 perif\u00e8rica o visi\u00f3 en profunditat. Una persona que mira en profunditat a 300 metres t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de veure les pistes anteriors que alg\u00fa que solament escaneja a 20 metres.<\/p>\n Quan comence a plantejar aquestes q\u00fcestions de percepci\u00f3, les persones que s\u00f3n h\u00e0bils trobant aparcament, s’adonen de la quantitat d’operacions mentals i de percepci\u00f3 que fan sense adonar-se.<\/p>\n Perqu\u00e8 si portem el raonament \u201csolament \u00e9s necessari visualitzar aparcar\u201d al l\u00edmit, a\u00e7\u00f2 significaria que, per exemple si 10,000 conductors \u201cvisualitzaren\u201d aparcar el seu cotxe en la pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, podrien aparcar, quan solament caben uns 500? \u00c9s impossible. Para a\u00e7\u00f2 s’haurien d’apilar desenes de cotxes!<\/p>\n <\/p>\n PERQU\u00c8 L’\u00c8MFASI EN SER \u201cPOSITIU\u201d?<\/strong><\/p>\n En la meua experi\u00e8ncia com psicoterapeuta i formador des de fa m\u00e9s de 20 anys, entenc aqueix \u00e8mfasi en all\u00f2 positiu. Amb molta freq\u00fc\u00e8ncia en el meu treball m’he trobat a moltes persones que saben el que NO volen i en canvi no saben el que S\u00cd volen. Quan alg\u00fa pensa\/sent regularment al llarg del dia: \u201cno vull enfonsar-me\u201d o alguna cosa semblant, per a processar aqueix tipus de pensament, necess\u00e0riament cal pensar\/sentir “enfonsar-se” i, depenent de l’estructura mental de la persona, \u00e9s molt probable que s’enfonse. Des de fa d\u00e8cades s’ha comprovat que les negacions no solen funcionar b\u00e9: \u201cNo done la talla\u201d, \u201cNo vull que em critiquen\u201d solen induir a aconseguir el que NO vols. Encara que hi ha altres formes m\u00e9s subtils englobades en el fenomen anomenat profecia autocomplida<\/em>: \u201cTinc por d’explicar-me malament\u201d, \u201cM’anir\u00e9 a casa pensant en els disgustos del dia\u201d. Si crec que a\u00e7\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, tindr\u00e9 la tend\u00e8ncia a projectar-ho com si f\u00f3ra real, la qual cosa contribuir\u00e0 a fer-ho real, de manera que ser\u00e0 m\u00e9s probable que senta m\u00e9s por al parlar i acabe amargant-me la nit quan arribe a casa.<\/p>\n Algunes disciplines proposen que \u00fanicament cal canviar les frases en \u201cpositiu\u201d i ja est\u00e0. En alguns casos s\u00ed que pot funcionar, per\u00f2 en general la cosa no \u00e9s tan senzilla. Cal tenir certes evid\u00e8ncies que aqueix tipus de frases funciona per a aqueix individu i activen actituds adequades, cosa que fem en el modelatge conductual. Aqueixes frases unes vegades funcionen i unes altres no, depenent de l’estructura mental de la persona: el tipus de creences de fons, l’ecologia mental, la seua disciplina aplicant el canvi proposat, per posar uns pocs exemples.<\/p>\n <\/p>\n VARIETAT DE MANERES DE SER \u201cNEGATIU\u201d<\/strong><\/p>\n Un cas molt il\u00b7lustratiu que va explicar John McWhirter, el creador del DBM\u00ae, em va impactar en gran manera. Una senyora estava en una festa passant-s’ho fenomenal. Portava hores de diversi\u00f3 i quan li quedava poc per a anar-se es va prendre un caf\u00e8 i se li va vessar amb tan mala fortuna que li va tacar la brusa. I va exclamar: \u201cQuin f\u00e0stic de festa!\u201d. Mentalment va tacar tota la festa de caf\u00e8<\/em>. No va pensar: \u201cQuina ll\u00e0stima que no haja pogut gaudir aquest \u00faltim moment de la festa, encara que la resta ha sigut formidable\u201d. Aqueix era un h\u00e0bit que tenia, quan una part li eixia malament, llavors tot estava mal encara que no era conscient d’a\u00e7\u00f2.<\/p>\n Un exemple d’empresa. Hi ha professionals que planifiquen alguna cosa i si hi ha un \u00e0rea que no es va planificar adequadament, la seua conclusi\u00f3 \u00e9s que tot est\u00e0 mal planificat, en lloc d’identificar, com era l’\u00e0rea mal planificada i com planificar-la b\u00e9 i comprovar si la nova planificaci\u00f3 encaixa en el conjunt. Aquesta manera de funcionar mentalment, t\u00e9 a veure m\u00e9s amb on i com enfoques l’atenci\u00f3 i no tant en el que ocorre en el m\u00f3n.<\/p>\n Per a plantejar-ho en termes d’h\u00e0bits mentals, hi ha persones que tenen la tend\u00e8ncia a escanejar el \u201cnegatiu\u201d i en canvi el \u201cpositiu\u201d no. Cosa que he comprovat amb freq\u00fc\u00e8ncia dins i fora del meu treball.<\/p>\n <\/p>\n COM CANVIAR ALGUNS H\u00c0BITS MENTALS I SER \u201cPOSITIU\u201d<\/strong><\/p>\n Ara b\u00e9, un altre assumpte important \u00e9s com fer canviar aqueix enfocament negatiu.<\/p>\n Fa uns anys estava impartint formaci\u00f3 a personal d’una ONG que estava en el carrer per a fer afiliats. Treballaven als matins de 10 a 2 i, alguns, cap a les 11 no havien fet cap soci i pensaven \u201cQuin mal dia avui\u201d. Encara que a\u00e7\u00f2 ens pot semblar natural, hi ha un problema de pensament. Per a ser exactes haurien de pensar: \u201cFins ara, a les 11, no he fet cap soci\u201d. Les persones que canviaven reiteradament la vella manera de pensar per la nova van deixar de contaminar \u201cnegativament\u201d les tres hores restants i en tenir-les \u201cnetes\u201d es van centrar efica\u00e7ment en el seu treball.<\/p>\n A voltes hi ha assumptes de fons, idees que no funcionen. M’he trobat amb persones que, en en el seu fur En altres ocasions, has de tenir les compet\u00e8ncies adequades. El cas del pilot d’aviaci\u00f3 que comentava en a\u00e7\u00f2 un altre article<\/a> \u00e9s un bon exemple.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha persones que pensen que solament es necessiten eines per a canviar. A m\u00e9s cal saber-les utilitzar. Llig aquest altre article Solament necessitem ferramentes per a desenvolupar-nos?<\/a> per a entendre subtileses de la nostra manera de pensar i com pot ajudar-te a avan\u00e7ar.<\/p>\n Com veur\u00e0s, els beneficis de la capacitaci\u00f3 desenvolupativa, van molt m\u00e9s all\u00e0 dels enfocaments \u201cm\u00e0gics\u201d i ens ajuden a saber qu\u00e8 ens limita i poder-ho solucionar d’una forma m\u00e9s efica\u00e7 i precisa, la qual cosa ens facilita potenciar la nostra carrera professional i incrementar la nostra satisfacci\u00f3.<\/p>\n Si vols experienciar per tu mateix com et poden ajudar els models DBM\u00ae, i vols formar-te en grup, entra en Activitats<\/a> per a participar en alguns dels nostres tallers i formacions.<\/p>\n Si el que busques \u00e9s ajuda individual, entra en ajuda individualitzada. <\/a>Treballe presencialment a Val\u00e8ncia i tamb\u00e9 per videoconfer\u00e8ncia i tel\u00e8fon. Et puc orientar personalment telefonant al 695 015 569<\/a>.<\/p>\n Et pareix \u00fatil\/interessant aquest article? Comporteix-lo en internet.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.capacitador.es\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/interrogant_32418760_XS.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.capacitador.es\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Solucions-Fotolia_16571953_XS-29kb-.jpg\")
intern pensen: \u201cSolament cal atendre al que funciona malament\u201d. Ara b\u00e9, quan els pregunte per a qu\u00e8 atenen nom\u00e9s al que funciona malament, despr\u00e9s de meditar-ho responen alguna cosa aix\u00ed com: \u201cPer a solucionar-ho\u201d. I arriben a adonar-se que en realitat no es dediquen a superar-ho, sin\u00f3 solament a identificar-ho i, llavors, quan pensen en possibilitats de superar-ho, sol ser m\u00e9s f\u00e0cil que s’involucren a pensar i solucionar els seus problemes.<\/p>\n